Els primers indicis de vida a la zona de Tordera van ser a l'època dels íbers, tot i que només s'ha trobat un poblat, al límit dels termes de Tordera.
El primer document del que tenim constància escrita de l'existència de Tordera com a terme local data entre els anys 898 i 917. Tordera estava sota el domini del Compte de Girona. El seu patrimoni comprenia l'Alt Maresme, part de la Selva, part del Vallès, part de les Guilleries i part de la Plana de Vic.
Tordera, a partir del segle XI està comandada per un batlle, que administrava el patrimoni i les rendes del vescomte, administrava justícia i podia comandar el somatén. Durant l'època dels Cabrera, en algun escrit s'esmenta el castell de Tordera, tot i que no hi ha res més que indiqui la seva existència, tot i que podria haver estat construït com a defensa.
Referent a la primitiva església de Sant Esteve de Tordera, hi ha la hipòtesi que podria ser de l'època dels visigots, ja que Sant Esteve era un patró típic de les esglésies consagrades durant aquesta època. Se sap que la nau central tenia de llargada el mateix que té d'amplada l'actual i mirava cap a ponent. El campanar va tenir fases de construcció, de manera que la part inferior pot ser preromànica, la part mitjana romànica, i la part alta és un afecit del segle XVI.L'any 1790 es va beneir la meitat del temple. El nou temple es va finalitzar el 1817 i el dia de Sant Bartomeu es va beneir. El portal actual és barroc. En un medalló de sobre a la porta hi ha un tord i l'any 1803. L'interior és neoclàssic i, durant la Guerra Civil, va ser saquejada, cremada i va servir de magatzem i garatge. També va patir desperfectes durant la Guerra dels Carlins (1863).
Tordera compta també amb nombroses i antigues ermites que, per la seva construcció, algunes semblen del S. XI o XII, però amb modificacions actuals sobretot per les desfetes i profanacions fetes durant la Guerra Civil: L'ermita de Sant Pere de Roda
Sant Vicenç
L'ermita de Sant Andreu
L'ermita de Sant Ponç, una de les més conegudes i freqüentades per la gent del poble. Està situada dalt d'un turonet i es troba a uns 4 km del centre. Al costat, hi ha una explanada on cada 11 de maig se celebra un aplec, amb una benedicció de roses, Missa i processó. Les roses beneïdes servien per impedir l'entrada de paràsits durant l'estiu a les cases. No hi ha gaires dades de la seva construcció, però sap que va ser reconstruïda el 1580 i el 1687.
Sant Vicenç
L'ermita de Sant Andreu
L'ermita de Sant Ponç, una de les més conegudes i freqüentades per la gent del poble. Està situada dalt d'un turonet i es troba a uns 4 km del centre. Al costat, hi ha una explanada on cada 11 de maig se celebra un aplec, amb una benedicció de roses, Missa i processó. Les roses beneïdes servien per impedir l'entrada de paràsits durant l'estiu a les cases. No hi ha gaires dades de la seva construcció, però sap que va ser reconstruïda el 1580 i el 1687.
L'ermita de Sant Daniel
L'ermita de Sant Jaume
L'ermita de Sant Tou
La petita ermita de l'Erola
L'ermita de Sant Jaume
L'ermita de Sant Tou
La petita ermita de l'Erola
En el S. XVI, durant els regnats de Carles I i Felip II, la pirateria turca dominava la Mediterrània. Els pagesos, llavors, construïen torres de defensa per protegir-se dels possibles atacs. A Tordera, destaca la torre de Can Toni Joan, iniciada l'any 1557. Aquesta torre es comunicava amb el Castell de Blanes i el de Palafolls mitjançant fogueres per anunciar un atac.
Al 1639, l'exèrcit francès va entrar pel Rosselló i les tropes catalanes se'ls enfrontaren. El rei envià tropes castellanes per fer-los recular, les quals es comportaren com un exèrcit d'ocupació i afavoriren un sentiment de revolta per part dels catalans, que culminaria l'any 1640 amb el Corpus de Sang. Tordera, el 9 de juny d'aquest any, va organitzar un pel.legrinatge a Girona com a acte de desagravi per les profanacions de les esglésies, comeses pels soldats castellans en conflicte amb els catalans. Aquests s'aliaren amb el monarca francès Lluís XIII per ser defensats en cas d'atac castellà. Al 1642, el virrei Pere de Cardona, partidari del rei castellà, manà una expedició cap a Perpinyà, però Josep de Margarit, amb l'ajut del general francès La Motta, l'esperaren al riu Tordera i aquí el van vèncer.
És important destacar que al 1859 s'inaugura la via fèrria entre Arenys de Mar i Tordera amb 27,97 km. L'obra es va fer amb poc més de 2 anys amb els problemes de creuar el riu Tordera i al 1861 s'amplia la via del tren fins a Maçanet-Massanes. Aquest fet va provocar la pèrdua d'importància de Tordera i de volum comercial perquè fins llavors tot parava a Tordera.
 |
| Prudenci Bertrana |
També volem destacar que al 1867 neix a Tordera el conegut escriptor Prudenci Bertrana, al qual anys més tard se li va dedicar el Parc de l'Illa del riu Tordera.
Un fet força important és que al 1882 es crea la carteria de Tordera i s'adopta un matassegells per a l'ocasió. Al llarg dels anys hi ha hagut diverses persones de la població que han col·leccionat segells i matassegells fins que, en l'actualitat, hi ha el club filatèlic Tordera que al 2005 va organitzar l'exposició Nacional de Filatèlia Juvenil.
I no va ser fins al 1895 que l'ajuntament va signar un conveni amb August Borràs Jalpí per fer arribar l'electricitat a Tordera. I ja al segle XX, l'any 1929, s'inaugura la nova xarxa d'aigua potable.
Pel que fa a l'àmbit educatiu, el 1879 les Germanes Carmelites Vedruna comencen a educar les nenes, el maig del 1936 s'inaugura l'Escola Pública Ignasi Iglesias i al 1959 es crea el centre escolar Fibracolor a iniciativa dels directius de l'empresa.
El 1979 es nomena el primer alcade del període democràtic, Joan Comas Borràs.
Club Patí Tordera
La història de club Patí Tordera es va remunta a l’any 1942 en plena postguerra. Els seus inicis van ser durs, però gràcies a la constància, la il·lusió i la voluntat van aconseguir tirar endavant i aprendre a patinar. Tot i així, no va ser fins el 1945 quan és va fundar el club amb l’ajuda d’Isidre Escriche de Luca l’encarregat d’ensenyar-los a jugar a hoquei.
L’any 1951 és disputa per primera vegada un partit de hoquei sobre patins a Tordera, entre F.C Barcelona i G.E.I.G Girona. A partir d’aquí el club entra en competicions oficials i tots els jugadors i socis col·laboren per tal de formar els més petits de la casa de la millor manera possible amb la mirada posada cap el futur.
Tot i així, des d’aquell moment el club ha estat en totes les seves categories pioner en competicions estatals i europeas. És per aquest motiu que el hoquei i Tordera estan estretament relacionats.
Origen del nom de Tordera
Esbrinar l’origen del nom de Tordera és molt difícil ja que no hi ha fonts suficientment antigues com per poder donar una resposta prou clara. És per aquest motiu que només podem donar respostes basant-nos amb les diferents hipòtesis, sense deixar de banda cap d’elles ja que totes poden ser possibles.
La més comú i senzilla és la que diu que Tordera ve de tords, fet possible ja que en èpoques passades aquestes aus eren molt abundants en el terme, i es considera que de “terra de tords” deriva el nom de Tordera, deducció probable tenint en compte que a la llengua llatina, el tord s’anomena “turdus”, creant així una certa semblança.
Altres explicacions possibles cal buscar-les en les primitives llengües dels antics pobladors. En la llengua grega, el radical “tor-“, significa “vola o racó d’un riu”; aquesta hipòtesi pot ser bona ja que es creu que hi havia un poblat iberen les nostres contrades
Una explicació ens vindria donada per la llengua germànica utilitzada pels gots ja que significaria “cim” i la part vella de la població es troba en un cim.
Llegenda de Pere Porter o Pere Botero
La llegenda de “les calderes d’en Pere Botero”, és prou coneguda per tothom. Ha passat de boca en boca de pares a fills, ha recorregut tots els indrets de Catalunya i s’ha estès per Espanya.
Es diu que aquesta llegenda és la germana petita de la historia, donat que tota la llegenda té un punt de veritat envoltada de molta fantasia que la gent, a través dels anys, l’ha anat modificant sense que a la fi se sàpiga on comença la veritat i on acaba la mentida.
El cert és l’existència real del personatge que va néixer, viure i morir a Mas Portés, en el veïnat de Sant Daniel, a Tordera i que la seva vida va estar envoltada de tal misteri que veritablement fa pensar que quelcom estrany li va succeí.
A continuació teniu un breu resum de la llegenda:
En Pere Porter és un personatge llegendari, nascut al final del segle XV. Segons diu la llegenda era un pagès a qui es va acusar de no haver retornat l'import d' un préstec, que ell ja havia cancel· lat. El notari d' Hostalric li havia fet el document corresponent ja feia uns anys, però es va morir i, en Pere Botero, no pogué demostrar que havia pagat. Per aquest motiu va anar a veure uns familiars a Maçanet, per si el podien ajudar. Pel camí va trobar el dimoni, el qual el va portar a l' infern, on va trobar el notari amb altres persones importants de l' època. El notari li va indicar on havia amagat el document de cancel·lació. Amb el vistiplau del dimoni va tornar a Tordera i va anar al lloc que li havia indicat el notari i, en trobar el document, va poder demostrar la seva innocència. Ningú va creure les seves explicacions i, fins i tot, se'l va excomulgar per considerar-lo un heretge.
